Centre Casals, Psicologia a Molins de Rei

Miro al meu voltant i m’adono que cada vegada estic més embolicat en un món on preval la immediatesa: fer, produir i realitzar. Diàriament ens oblidem del nostre ésser, del nostre jo, de les nostres necessitats, de la nostra interacció amb l’entorn. Per això, avui vull parlar sobre les funcions del jo o “self” en la teràpia Gestalt.

Actualment, com a éssers humans que som tenim la necessitat de cobrir desitjos, situacions, accions i pensaments. Davant d’aquest desig el cos reacciona de diverses maneres, d’una banda, apareix el contacte amb l’entorn i, de l’altra, el procés deliberat de recerca. “Penso igual quan tinc gana que quan vaig a comprar? Què és el que realment necessito cobrir? D’on sorgeix aquest pensament?”

En moltes ocasions, malgrat fer una acció tenint plena consciència sobre aquesta, la  persona no se sent responsable d’haver-la fet. Posem un exemple, quan tenim set som conscients de tenir la necessitat de beure aigua, però realment no som responsables d’aquest desig. Aquesta circumstància externa a nosaltres, provinent del nostre interior, s’anomena “funció ello”, quan aquesta necessitat es cobreix apareix la satisfacció espontània.

Hi ha dues funcions més a tenir en compte, la “funció personalitat” i la “funció jo”. La “funció personalitat” va directament relacionada amb l’experiència viscuda al llarg de la teva existència. Es relaciona amb la teva història, amb les teves vivències i amb el teu dia a dia. La “funció personalitat” t’ajuda a descriure’t, a mostrar allò que penses de tu mateix, a la teva manera de veure’t i voler-te, a la teva forma de ser. Encara que moltes vegades cal valorar la descripció que ens fem. Cal preguntar-nos quanta veracitat hi ha en el nostre relat. Som com diem ser o la nostra manera de veure’ns ve atorgada de pensaments i judicis externs. Posem un exemple de diàleg intern:

Tinc por als cavalls però no se per què. Els meus pares sempre m’han dit que vigili amb aquests animals. Ells van tenir una experiència traumàtica o la vaig tenir jo quan era petit? Segurament és la meva falta de confiança, però, i si he creat un concepte erroni de mi mateix? Potser és la veritat i haig de superar-la. No se d’on sorgeix aquesta por.

Finalment, trobem la “funció jo”, la nostra identificació més personal. Aquí apareix el comportament motor, l’orientació, l’agressió i la manipulació. Aquesta funció d’una o altra manera està directament relacionada amb les altres dues. Per exemple, si en la “funció ello” em sorgeix la necessitat de comprar el pa, és a través de la “funció jo” on entraré en contacte amb el món, triaré entre les diferents eleccions en funció de les meves prioritats i cobriré aquesta necessitat.

Com a conclusió, prendre una consciència real de les diferents funcions, en concret de la “funció jo”, ens permet moure’ns amb més llibertat. Prenent una consciència plena dels nostres desitjos, comportaments, accions, contextos, interessos i sobretot dels teus propis pensaments i de la forma com et veus en comparació a com ets.

The post La importància de les funcions del Jo first appeared on Centre Casals.

Psicologia humanista al Centre Casals

Centre Casals a Molins de Rei, especialistes en Psicologia Humanista i Teràpia Gestalt

Graduats en Psicologia i Màster en Psicologia General Sanitària

Durant el confinament s’ha treballat la teràpia online, ara continuem de manera presencial.

El teu benestar emocional és el primer

Al Centre Casals de Molins de Rei comptem amb una excel·lent psicòloga experta en el tractament psicològic de nens, adolescents i adults. Sabem que els millors psicòlegs són aquells que entenen la necessitat d’individualitzar el tractament, tenint en compte les singularitats de cada persona.

Paula

“Després de finalitzar el Grau de Psicologia, vaig realitzar el Màster en Psicologia General Sanitària. Llicenciada en Treball Social i formada en Teràpia Gestalt, Teràpia Transpersonal Integrativa, Teràpia Somàtica i art dramàtic.
Experta en Intel·ligència Emocional per a nens i preadolescents per la Universitat Internacional de Bircham.
La meva pràctica clínica es desenvolupa des d’un enfocament humanista i Gestàltic, integrant eines de teràpia transpersonal, coaching humanista, teatre terapèutic i teràpia somàtica.”

Alguns dels trets més importants de la psicologia humanista són:

1. No jutjar: Les teories es basen en un enfocament en el qual el professional no jutja el que la persona explica en teràpia

2. Empatia: Un aspecte fonamental de la teràpia centrada en la persona és l’empatia. Els terapeutes que adopten un enfocament humanista “s’apropen” als seus clients quan exploren els aspectes emocionals.

3. No patologitzar: Molts terapeutes humanistes deixen de banda l’argot clínic, així com el diagnòstic i se centren en l’essència de la persona. Molts humanistes fan servir l’enfocament centrat en la persona per animar el client a centrar-se en les seves fortaleses.

4. Èmfasi en el jo: L’objectiu d’aquesta teràpia és promoure l’expressió de sentiments, pensaments i emocions a través del diàleg. En alguns casos, s’anima el client a escriure, pintar i actuar (psicodrama) com a formes d’expressar els sentiments.

5. Existencial: Els components existencials són una de les característiques més importants de l’humanisme. Els terapeutes existencialistes ajuden als clients a treballar patrons restrictius i enfocaments que fomenten la creativitat com una forma d’expressar-se. Les 4 dimensions existencialistes explorades són: física, psicològica, social i espiritual.

La psicologia humanista té com a principal característica considerar l’ésser humà com un tot, sabent que hi ha múltiples factors que intervenen en la salut mental, en el seu creixement personal i en la seva autorealització. Entre elles convergeixen i interrelacionen aspectes com les emocions, el cos, els sentiments, la conducta, els pensaments, etc.

Pocs enfocaments de la psicologia posen de forma directa la seva mirada en els trets i comportaments positius de l’ésser humà. Dins de nosaltres mateixos hi ha una capacitat altament valuosa que pot garantir el nostre benestar i equilibri.

La teràpia Gestalt té per objecte mobilitzar els recursos de l’individu per tal de reestructurar l’equilibri de la persona. Es proposa treballar sobre l’aquí i l’ara, establint relacions dinàmiques entre el comportament i les necessitats, desitjos i mancances; provocant la presa de consciència de la realitat que es viu i assumint la responsabilitat d’un mateix. L’acceptació és part fonamental del creixement de la persona.

Amb la Teràpia Gestalt t’ajudarem a sobreposar els problemes i t’orientarem per arribar a ser més complet, més creatiu i a estar més viu, alliberant-te de bloquejos i insatisfaccions que disminueixen el teu benestar emocional.

Intel.ligència emocional. Experta en Intel·ligència Emocional per a nens i preadolescents per la Universitat Internacional de Bircham. La intel·ligència emocional es refereix a la capacitat dels individus per reconèixer les seves pròpies emocions i la dels altres, discriminar entre diferents sentiments i etiquetar-los apropiadament. Utilitzar la informació emocional per guiar el pensament i la conducta i administrar o ajustar les emocions per adaptar-se a l’ambient o aconseguir objectius

Terapia Transpersonal Integrativa: La Psicoteràpia Integrativa integra diversos mètodes, sistemes i tècniques psicoterapèutiques, alhora que té la funció d’unir diferents aspectes de l’ésser humà com poden ser les seves dimensions psíquica, corporal i espiritual. El terme “transpersonal” integra aspectes espirituals i transcendents de l’experiència humana amb el marc de treball i investigació de la psicologia moderna. La psicoteràpia transpersonal aprofundeix i amplia la comprensió de la consciència de l’ésser humà, considerant la dimensió espiritual.

Meditació, treball corporal i diverses tècniques per acompanyar les persones i observar les seves pròpies dinàmiques internes. Teràpia somàtica i corporal: La teràpia somàtica ens ajuda a comprendre i a afavorir una correcta harmonia entre cos, ment i emocions. És un enfocament holístic que fa ús de diverses estratègies terapèutiques. Així, la seva finalitat és ajudar-nos a prendre consciència de diverses experiències somàtiques, aquestes que s’associen a esdeveniments traumàtics o a emocions enquistades. En definitiva és un procés d’alliberament psico-corporal, a través de moviments conscients, connectant cos i ment, per alliberar tensions corporals que bloquegen la paraula, entrant en contacte directe amb els impulsos emocionals.

The post Psicologia humanista al Centre Casals first appeared on Centre Casals.