ELECTROTERÀPIA
Quan s’aplica un corrent elèctric a l’organisme humà es produeixen els següents efectes específics:
Efectes primaris o fisico-químics: Són dos principalment, l’efecte tèrmic, determinat per l’anteriorment vista Llei de Joule; i l’efecte químic: es produeix un alliberament d’ions que es desplacen donant lloc a alteracions en la permeabilitat de la membrana, variant la composició química de l’estructura íntima dels teixits.
Efectes secundaris o fisiològics: vasodilatació, analgèsia i acció excitomotriz. Indicacions i contraindicacions: És molt difícil determinar les indicacions generals de la electroterapia atès que existeixen multitud d’aplicacions diferents: corrents galvànics, ininterrompudes, quadrangulars, ultrasons, infrarojos, etc; cadascuna d’aquestes tècniques té unes indicacions i contraindicacions específiques.

Indicacions específiques de cada tipus de electroteràpia:– Corrents diadinàmiques: atròfies i hipotonías musculars; produeix efecte analgèsico en neuritis i neuràlgies, miàlgies, hematomes musculars i contusions i traumatismes articulessis.
– TENS: radiculopatías, polineuropatías sensitives, neuritis, artrosis, artritis, síndrome miofascial, cirurgia abdominal, toràcica i ortopédica i fins i tot, dolor dentario o dolors del part.
– Onda curta i Microona: Processos musculars i articulessis, processos respiratoris com la sinusitis.
– Ultrasons: lesions traumàtiques de parts toves, hemartros, retraccions i fibrosis múscul-tendinosas, epicondilitis, bursitis, capsulitas d’espatlla, tendinitis, fibrositis i punts gallet.