Què és la fisioteràpia del sòl pèlvic?

La fisioteràpia de sòl pèlvic és aquella especialitat que té com a objectiu la prevenció, el manteniment i el tractament de les disfuncions de la zona abdomino-pelviana.

El sòl pèlvic està format per un conjunt de músculs, lligaments i fàscies que tanquen la cavitat pelviana donant suport als òrgans pelvians i mantenint els esfínters tancats. El sòl pelvià no actua de forma aïllada sinó que ho fa al costat de la faixa abdominal i la columna lumbar aconseguint un correcte equilibri de la pelvis i el perineu.

En què pot ajudar-nos la fisioteràpia del sòl pèlvic?

La fisioteràpia del sòl pèlvic pot ajudar a la dona en diferents moments de la vida.

L’embaràs suposa un moment de canvis físics en el qual la fisioteràpia pot prevenir l’aparició de dolor lumbo-pelvià, controlar la diàstasi abdominal i millorar el to de la musculatura perineal. A més, ens prepararà per al part amb exercici terapèutic, mobilitat de la pelvis i maniobres per a facilitar el moment d’empènyer

El postpart suposa la volta a l’estat físic anterior a l’embaràs. Han de tractar-se les cicatrius en cas que existeixin, treballar el to muscular del sòl pelvià i restablir la musculatura abdominal. En el cas de l’existència de diàstasi recti la fisioteràpia ajudarà a tancar la diàstasi i obtenir un abdomen funcional.

Durant l’exercici físic pot produir-se un excés de pressió abdominal que acabi desencadenant patologies com la incontinència urinària (IU), per la qual cosa és necessari potenciar la musculatura perineal i reequilibrar les pressions abdominals. Existeixen diversos tipus d’incontinència urinària:

L’IU d’esforç es caracteritza per la pèrdua d’orina durant un esforç com tossir, esternudar, saltar, córrer, etc.

L’IU d’urgència es caracteritza pel desig immediat d’orinar acompanyat de fuita d’orina. Es relaciona amb la bufeta hiperactiva que consisteix en l’alteració del múscul detrusor provocant la necessitat d’orinar sovint.

L’IU mixta és la combinació de la IU d’esforç i d’urgència.

Una feblesa de la musculatura, en concret de l’elevador de l’anus també podria produir l’aparició d’IU i d‘incontinència rectal que consisteix en la fuita de gasos o femta, també relacionat amb una freqüència molt elevada de deposicions durant el dia.

Una musculatura feble i un sistema fascial deficient poden produir l’aparició de prolapses, és a dir, el descens d’un òrgan pelvià a causa d’una fallada en el sistema de subjecció.

D’altra banda, un excés de to muscular pot produir alteracions, provocant l’aparició de contractures, punts gallet miofascials i provocar o perpetuar disfuncions sexuals.

Finalment, una de les patologies més incapacitants a esmentar és el dolor pelvià crònic, consisteix en dolor en la zona pelviana mantingut en el temps. El seu origen té múltiples causes com l’endometriosi, la inflamació pelviana, la presència de teixits fibrosos, etc.

En què consisteix el tractament?

Existeix un gran ventall de tècniques personalitzades per a cada pacient, les més habituals són les següents:

• Teràpia manual: tècniques que ajuden a restablir els teixits. Poden realitzar-se estiraments, massatge, mobilitzacions, tècniques miofascials, etc.
• Exercici terapèutic: els exercicis musculars del sòl pelvià coneguts com “kegels” augmenten la força i la resistència de la musculatura.
• Electroestimulació: afavoreix el to muscular i la consciència corporal.
• Neuromodulació: tècnica utilitzada per a la disminució del dolor i relaxar el múscul detrusor de la bufeta.
• Biofeedback: permet el control voluntari dels músculs perineals. El pacient és conscient visualment del nivell de contracció i relaxació de la musculatura.
• Radiofreqüència (mètode Indiba): augmenta la circulació sanguínia, oxigena i nodreix els teixits, afavoreix la síntesi de col·lagen i combat la fibrosi.
• Hipopresius: milloren la postura i activen la faixa abdominal. Molt útils per a evitar i tractar prolapses.
• Exercicis posturals i propioceptius: ajuden a equilibrar adequadament les càrregues del nostre cos i activen la musculatura profunda abdomino-pelviana.
• Teràpia conductual i hàbits de vida: es proporciona una sèrie de pautes d’ingesta de líquids, alimentació, activitat física i descans.

Objectius dels exercicis de sòl pèlvic:
La fisioteràpia de sòl pèlvic és aquella especialitat que té com a objectiu la prevenció, el manteniment i el tractament de les disfuncions de la zona abdomino-pelviana.