INFRAROJOS

La radiació infraroja és un agent d’escalfament superficial englobat per a uns dins de la fototerapia (juntament amb la radiació ultraviolada) i per a uns altres al costat de la diatermia.

És una radiació electromagnètica pel que no necessita d’un mig físic per a la seva transmissió, i les seves longituds d’ona són majors que les radiacions de l’espectre visible, solen estar compreses entre 7000 i 120.000 amstrong.
La seva producció pot ser natural (radiació solar) o artificial: tot cos en ser escalfat ja es converteix en un emissor d’infrarojos.

Efectes terapèutics
Com es tracta d’un agent d’escalfament superficial, la seva penetració és molt baixa: entre 3 mil·límetres i 1 centímetre, per això la seva acció fisiològica sera sobre la pell i sobre els teixits superficials gràcies al seu efecte termoteràpic:
  • Hiperèmia local sanguínia i limfàtica: que disminueix la tensió arterial, augmenta la sudoració i fa perdre sals. També afavoreix la nutrició, la regeneració superficial dels teixits i l’eliminació de cèl·lules mortes.

  • Efecte sedant sobre les terminacions nervioses superficials.

Indicacions:

Afeccions traumàtiques subagudas i cròniques: Contractures, espasmo, sinovitis, bursitis, esquinços.

Processos reumáticos: artrosis amb dolor i artritis en fase no activa.

Afeccions nervioses: neuràlgies i neuritis

Otorinolaringologia: rinitis, otitis, sinusitis

Afeccions circulatòries superficials: tromboflebitis, endoarteritis, Raynaud.

Dermatologia: foliculitis, abscessos, ferides, úlceres

– Com a tractament previ a altres aplicacions terapèutiques