MAGNETOTERÀPIA

És la tècnica terapèutica que consisteix a aplicar camps magnètics artificials en aquelles zones del cos que tenen una disfunció, controlant la freqüència o intensitat d’aquests.

  • A nivell cel·lular: produeix una disminució de l’edema i la inflamació i, accelera el procés de recuperació de teixits com el tendinoso o l’ossi.

  • A nivell muscular: a la musculatura llisa provoca un efecte antiespasmódico i a la musculatura estriada un efecte descontracturante i relaxant. Per tant, una relaxació general de la musculatura.

  • A nivell del sistema nerviós central: produeix una regulació endocrina, activa el sistema immunitari (això fa que augmenti la resistència a processos infecciosos) i, provoca un efecte de relaxació i sedació general (així normalitza els processos d’estrès, insomni…).

  • A nivell del sistema circulatori: es produeix una vasodilatació (per l’efecte antiespasmódico de la musculatura llisa), una reducció de la viscositat de la sang que porta a un efecte hipotensor (antitrombòtic).

  • Activa la circulació limfàtica i augmenta la pressió parcial d’oxigen fins a un 1000%, això condiciona un efecte tròfic en òrgans amb escassa vascularización.

  • Estimula el metabolisme del Calci i la fixació d’est, de gran interès en processos de osteoporosis. Sobre el col·làgen i teixit ossi, s’estimula la seva producció en processos de cicatrització i envelliment de la pell; estimulació ràpida en la formació del call ossi, per tant de gran interès en el tractament de les fractures.

Indicacions de la magnetoterapia:

L’any 1958 l’investigador Koichi Nakagawa va descobrir la síndrome de manca del camp magnètic terrestre: rigidesa d’espatlles, esquena i coll, dolors anteriors del tórax, maldecaps, pesadez de cap, insomni, i cansament general. Va demostrar que el camp d’actuació dels corrents magnètics és molt ampli:

  • Traumatologia i ortopèdia: osteoporosis, miositis i tenomiositis, síndromes discales, ciatalgios, artrosis, afeccions de la columna vertebral, fractures (s’accelera el procés de consolidació fins al 40% del temps normal de cicatrització), retards de consolidació i pseudoartrosi.

  • Medicina esportiva: contusions, tendinitis, luxacions, contractures musculars,…

  • Neurologia: neuràlgies, migranyes, lumbociatalgia i cervicobraquialgia.

  • Otorinolaringologia: sinusitis, síndromes vertiginoses.

  • Cirurgia: accelera els processos de cicatrització de ferides.

  • Dermatologia i patologia vascular: malalties cutànies com l’acne o la psoriasis, úlceres varizosas, cremades.

  • Medicina interna: bronquitis, asma bronquial; gastritis, úlcera gàstrica; pròstata.

  • Psiquiatria: depressió, l’aplicació de magnetoterapia a la part frontal esquerra del cervell, ho estimula per al seu millor funcionament, poc activa en persones deprimides.

Indicacions:

lumbago i cervicàlgia, cefalea de tensió, picors de diversa etiologia, dolor neuropatico, membre fantasma i muñon dolorós, punts gallet, tendinitis aguda, diversos tipus de dolor crònic no maligne o musculo esquelètic.