La rehabilitació pulmonar en el pacient post Covid-19, valoració de la situació actual a la Comunitat de Madrid
Centre Casals Molins de Rei, article de recerca
Peroy-Badal R(a), Surroca-Sàbat M(b), Fernández-Blanc R(c), Sevillà-Castany A(d), Sardeny-Arconada JD(e)
Les investigacions han donat més coneixement sobre les necessitats terapèutiques en pacients post-Covid, i reconeixen els beneficis de participar en programes de Rehabilitació Pulmonar. L’objectiu principal de l’estudi és analitzar-ne el grau d’implementació als Hospitals de la Comunitat de Madrid.
(a) Fisioterapeuta HUIL. Membre de la Societat SEPAR i Neumomadrid. Madrid. Espanya
(b) Fisioterapeuta. Fundació Oreig. Membre de la Societat SEPAR. Palamós. Espanya
(c) Fisitoterapeuta HGUGM. Membre de la Societat SEPAR i Neumomadrid. Madrid. Espanya
(d) Fisioterapeuta HUIL Membre de la Societat SEPAR. Madrid. Espanya
(e) Fisioterapeuta de la Unitat de Continuïtat Assistencial i Adjunt a l’Àrea de Cronicitat de la Comunitat de Madrid. Madrid. Espanya
Material i mètode: estudi descriptiu observacional de tall transversal, realitzat a les unitats de rehabilitació dels Centres Hospitalaris de la Comunitat de Madrid, a través d’una enquesta on-line.
Resultats: el tractament fisioterapèutic de pacients amb Covid-19 es va iniciar el març de 2020. Actualment el 100% dels hospitals atén aquesta patologia. El 93,1% fan un abordatge individualitzat, mentre que el 41% també inclou programes d’intervenció grupal seguint models adaptats de Rehabilitació Pulmonar. La telerehabilitació és escassa. Hi ha una gran variabilitat en el contingut dels programes, en la majoria dels casos, adaptats segons les necessitats del pacient, realitzant drenatge bronquial i reeducació respiratòria al 89,7% i 72,4% dels casos respectivament.
Conclusions: la implementació del tractament fisioterapèutic post-Covid-19 ha estat generalitzat des de l’inici de la pandèmia. En la valoració integral del pacient, els tests més utilitzats van ser test de marxa dels 6 minuts (85 %); test de força muscular (83%); escala Barthel (70%); test d’alteracions cognitives (63%), test ansietat i depressió (60%). Se suggereix la necessitat de fomentar noves línies de recerca en relació amb la telerehabilitació com a via de millora en l’accessibilitat dels pacients i en la continuïtat assistencial.