A la parella se li pressuposa amor, de manera que donem per entès que els dos membres de la parella s’estimen l’un a l’altre, estan junts per amor i no per necessitat, ni per evitar la solitud. Els dos membres valoren la relació i la parella. Partint d’aquesta base detallaré a continuació una sèrie de característiques que defineixen una sana relació de parella.

Bona comunicació: una bona comunicació és fonamental. Els membres de la parella han de poder expressar els seus sentiments i desacords, sent escoltats de manera activa, empàtica i compassiva per l’altre. És important ser flexibles i tolerants amb els punts de vista de l’altre encara no estant d’acord amb ells. Per descomptat els crits i insults no estan permesos i cap dels dos membres ha de permetre que l’altre sigui procedent d’aquesta forma. És molt important poder expressar allò que ens molesta, preocupa o ens fa patir ja que si no s’expressa en el moment en què succeeixen els esdeveniments es va guardant el malestar que acabarà sorgint en algun moment, havent-se convertit en reclam. No hem de caure en el parany de voler que l’altre sàpiga el que ens passa sense haver de dir-li-, ja que cap dels dos són endevins.

Respecte: cada membre respecta a l’altre, no l’insulta, no el tracta amb menyspreu, no s’en burla, no se n’aprofita, no manipula, no maltracta i li dóna a l’altre el lloc que li correspon. No fem a l’altre allò que no volem que ens facin a nosaltres.

Suport: es dóna suport a l’altre membre de la parella quan ho necessita, ja sigui quan pateix, està malalt o té un conflicte amb altres persones. No se’l desautoritza davant d’altres, ni tan sols davant dels fills. Si ens adonem que la nostra parella està equivocada o actuant erròniament li ho fem saber en privat.

Prioritat: la família nuclear, és a dir la família que es crea al costat de la parella, és la família més important, estant les necessitats d’aquest nucli per davant de la família d’origen de cada un dels membres. El que no vol dir que no es pugui ajudar a la família d’origen en un moment determinat si això no implica un prejudici per a la família nuclear. Però en cap cas s’anteposaran els desitjos i / o necessitats de les famílies d’origen per davant de les de la família nuclear de manera reiterativa.

Felicitat: cada membre de la parella es responsabilitza de la seva pròpia felicitat, de les seves emocions i del seu sofriment, no deixant-lo en mans de l’altre ni responsabilitzant de la nostra felicitat. És impossible estimar a un altre si un no s’estima sanament a si mateix (sense egoisme però amb amor propi). Això no vol dir que no donem suport i ajudem a la nostra parella quan pateix, però sense responsabilitzar d’aquest sofriment si no ha estat causat per nosaltres és clar; si així fos es mira de solucionar el conflicte, es demana disculpes però sense suplicar ni arribar a humiliar-se. És important tenir sempre present que algú que s’infravalora a si mateix pot acabar sentint molta culpa i fins i tot dependència emocional, el que pot acabar desembocant en manipulació i maltractament psicològic per part de l’altre membre de la parella.

Honestedat i sinceritat: són bàsiques perquè una relació de parella sigui sana, mai una relació pot estar basada en mentides. Comuniquem amb honestedat el que ens està succeint, procurant no atacar ni manipular l’altre amb la intenció d’aconseguir els nostres objectius.

Confiança: els dos membres de la parella han de confiar en l’altre, demostrant al mateix temps que són persones de fiar. Les intimitats de la parella no han de ser compartides amb la resta del món. És important poder mantenir aquesta privacitat perquè l’altre ens pugui obrir el seu cor, sabent que està fora de perill i que no anem a explicar als altres aquelles intimitats que ha compartit amb nosaltres. També és fonamental que tots dos membres sàpiguen que poden comptar l’un amb l’altre.

Llibertat: cap membre de la parella és una possessió de l’altre. Cadascun dels membres ha de tenir llibertat de pensament, paraula i acció. Cadascú ha de cuidar-se de la seva individualitat, mantenint al seu propi cercle social, la seva família i les seves aficions, ja que en cas contrari es produeix una pèrdua d’identitat i es passa a viure la vida de l’altre en lloc de la d’un mateix. És a dir, és important que cada un pugui mantenir el seu espai sense que sigui envaït per l’altre. La desconfiança, la possessivitat i la gelosia acaben destruint les relacions. La baixa autoestima és la causant de la majoria de celopaties.

Igualtat: les dues parts tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions dins de la parella. És important que el donar i el rebre estigui equilibrat en tots dos membres. Si un dóna molt més que l’altre es produeix una situació de desigualtat que molt probablement acabarà desgastant la relació. Per tant, la relació ha de ser d’igual a igual ja que en cas contrari un portarà el pes de la parella, prendrà les decisions i la relació pot convertir-se en una relació patològica. Cap dels dos està per sobre de l’altre.

Afecte: tots dos membres de la parella mostren a l’altre el seu amor a través de paraules i accions. Abraçar, besar, agrair, sorprendre, regalar, elogiar, són petites accions que poden marcar la diferència. Aquests petits grans gestos d’amor generen un bon vincle en la parella.

Si en la teva relació de parella no compleixes amb un dels requisits aquí descrits et recomanem que et posis immediatament a treballar-hi per fer que això canviï. Si per contra són diversos d’aquests punts els que no es compleixen en la teva relació de parella, seria recomanable que busquessis l’ajuda d’un professional de la psicologia especialitzat en teràpia de parella.

 Article escrit per la psicòloga del Centre Casals.