La fisioteràpia, passat, present i futur
L’origen de la fisioteràpia resideix a Grècia pel seu nom etimològic. Són alguns filòsofs com Hipòcrates, Herodi o Aristòtil els que construeixen els fonaments d’aquesta professió. En els inicis, aquestes teràpies tenien un clar objectiu: incorporar moviments i forces al múscul com a agent terapèutic. A més, desenvolupaven mètodes gimnàstics per a enfortir les extremitats superiors i inferiors i preparar les persones per la caça, l’esport o la guerra.
Totes aquestes teràpies van ser, posteriorment, perfeccionades per la civilització romana, consolidant conceptes bàsics de la Massoteràpia, la Hidrokinesiterapia, la Poleoterapia i els exercicis terapèutics. Així mateix, en el món musulmà s’aprecien en diferents textos agents físics com massatges, traccions, exercicis i manipulacions per afeccions reumàtiques i de columna vertebral.
La fisioterapia es una de les Ciències de la Salud que porta en la humanitat des de fa segles i cada vegada s’ha anat perfeccionat més. En l’actualitat, l’OMS la defineix com “l’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat”.
En el present, la fisioteràpia continua sent fidel al seu origen, s’ocupa de la rehabilitació física de les persones ja sigui per trastorns neurològics, traumatològics, múscul-esquelètics i reumatològics, entre d’altres. A causa de l’aparició de la tecnologia cada vegada es pot donar una millor resposta als quadres patològics que requereixen de l’atenció del fisioterapeuta.
Al Centre Casals, comptem amb més de 16 tècniques terapèutiques, des de tècniques ancestrals com el massatge terapèutic, la teràpia manual o la cinesiteràpia fins a tècniques amb tecnologia com laserteràpia, magnetoteràpia, physium o radiofreqüència.
El futur de la fisioteràpia dependrà, bàsicament, dels fisioterapeutes, els avenços tecnològics i els diferents estudis realitzats pel món de la salut. En alguns països s’està treballant per desenvolupar un pla de prevenció per a la millora de les persones, és a dir, incorporar un fisioterapeuta que tingui la funció de prevenir en comptes de rehabilitar. Sobretot, incorporant programes específics per a combatre el sedentarisme, millorar l’ergonomia a les escoles i detectar la gènesi de múltiples afeccions en empleats o nens en edats de creixement.