La importància de les funcions del Jo
Centre Casals, Psicologia a Molins de Rei
Miro al meu voltant i m’adono que cada vegada estic més embolicat en un món on preval la immediatesa: fer, produir i realitzar. Diàriament ens oblidem del nostre ésser, del nostre jo, de les nostres necessitats, de la nostra interacció amb l’entorn. Per això, avui vull parlar sobre les funcions del jo o “self” en la teràpia Gestalt.
Actualment, com a éssers humans que som tenim la necessitat de cobrir desitjos, situacions, accions i pensaments. Davant d’aquest desig el cos reacciona de diverses maneres, d’una banda, apareix el contacte amb l’entorn i, de l’altra, el procés deliberat de recerca. “Penso igual quan tinc gana que quan vaig a comprar? Què és el que realment necessito cobrir? D’on sorgeix aquest pensament?”
En moltes ocasions, malgrat fer una acció tenint plena consciència sobre aquesta, la persona no se sent responsable d’haver-la fet. Posem un exemple, quan tenim set som conscients de tenir la necessitat de beure aigua, però realment no som responsables d’aquest desig. Aquesta circumstància externa a nosaltres, provinent del nostre interior, s’anomena “funció ello”, quan aquesta necessitat es cobreix apareix la satisfacció espontània.
Hi ha dues funcions més a tenir en compte, la “funció personalitat” i la “funció jo”. La “funció personalitat” va directament relacionada amb l’experiència viscuda al llarg de la teva existència. Es relaciona amb la teva història, amb les teves vivències i amb el teu dia a dia. La “funció personalitat” t’ajuda a descriure’t, a mostrar allò que penses de tu mateix, a la teva manera de veure’t i voler-te, a la teva forma de ser. Encara que moltes vegades cal valorar la descripció que ens fem. Cal preguntar-nos quanta veracitat hi ha en el nostre relat. Som com diem ser o la nostra manera de veure’ns ve atorgada de pensaments i judicis externs. Posem un exemple de diàleg intern:
Tinc por als cavalls però no se per què. Els meus pares sempre m’han dit que vigili amb aquests animals. Ells van tenir una experiència traumàtica o la vaig tenir jo quan era petit? Segurament és la meva falta de confiança, però, i si he creat un concepte erroni de mi mateix? Potser és la veritat i haig de superar-la. No se d’on sorgeix aquesta por.
Finalment, trobem la “funció jo”, la nostra identificació més personal. Aquí apareix el comportament motor, l’orientació, l’agressió i la manipulació. Aquesta funció d’una o altra manera està directament relacionada amb les altres dues. Per exemple, si en la “funció ello” em sorgeix la necessitat de comprar el pa, és a través de la “funció jo” on entraré en contacte amb el món, triaré entre les diferents eleccions en funció de les meves prioritats i cobriré aquesta necessitat.
Com a conclusió, prendre una consciència real de les diferents funcions, en concret de la “funció jo”, ens permet moure’ns amb més llibertat. Prenent una consciència plena dels nostres desitjos, comportaments, accions, contextos, interessos i sobretot dels teus propis pensaments i de la forma com et veus en comparació a com ets.