Les lesions de menisc són comuns i poden provocar dolor, inflamació i limitacions funcionals significatives si no es tracten adequadament. El menisc contribueix a la distribució de càrregues, l’estabilitat i l’absorció d’impactes en l’articulació del genoll. Per això, els exercicis terapèutics específics per a millorar mobilitat, força i control neuromuscular són una peça clau de la recuperació, tant en tractaments conservadors com postoperatoris. Estudis clínics han avaluat programes de fisioteràpia que inclouen enfortiment, estiraments i propiocepció com a elements essencials per a millorar els resultats funcionals i reduir el dolor en pacients amb lesions del menisc i genolls. Un assaig aleatoritzat recent destaca que la fisioteràpia que combina exercicis supervisats i entrenament neuromuscular manté la funció i pot ser tan o més beneficiosa com tractaments quirúrgics en uns certs casos, amb la avantatage de no parir efectes secundaris de la pròpia intervenciò quirúrgica ([1])

El fisioterapeuta juga un paper central en aquest procés. La seva experiència permet avaluar la lesió individualment, adaptar la progressió d’exercicis segons la fase de recuperació i corregir patrons de moviment que podrien perpetuar símptomes o afavorir noves lesions. L’evidència en fisioteràpia musculo‑esquelètica recolza la combinació d’exercici terapèutic amb tècniques manuals per a optimitzar els resultats clínics en patologies de genoll i estructures periarticulars ([2]).

La teràpia manual —incloent mobilitzacions articulars i tècniques de teixit tou— pot millorar la mobilitat i reduir la tensió, facilitant l’execució d’exercicis amb menys dolor i major eficàcia. Cada cop més, les revisions sistemàtiques en condicions musculoesquelètiques relacionades donen suport a l’eficàcia de la teràpia manual juntament amb exercicis en la reducció del dolor i la millora funcional ([3]).

A més de les intervencions clàssiques, existeixen tecnologies avançades que s’integren en els programes de fisioteràpia per a accelerar els processos biològics de recuperació. Per exemple, la radiofreqüència terapèutica INDIBA® és una modalitat de bioestimulación que pot potenciar la reparació tissular, augmentar el flux sanguini i modular la resposta al dolor quan es combina amb exercicis i teràpia manual ([4]).

Una altra tecnologia d’interès és l’ús de camps electromagnètics d’alta intensitat en sistemes coneguts com a Sistemes Súper Inductius (p. ex., MagRex), que s’estan explorant clínicament per a modular la inflamació i afavorir la recuperació neuromuscular i tissular sense procediments invasius. Encara que l’evidència específica en lesions de menisc encara és emergent, aquests sistemes s’integren cada vegada més en programes de rehabilitació avançats com a eines complementàries a l’exercici i al tractament manual, amb l’objectiu de millorar la comoditat del pacient i accelerar la volta a la funció.

En conclusió, els exercicis de rehabilitació són la pedra angular per a recuperar la funcionalitat després d’una lesió de menisc. La seva prescripció i progressió controlada per un fisioterapeuta qualificat, combinada amb teràpia manual i tecnologies com INDIBA i sistemes electromagnètics, ofereix un enfocament integral, personalitzat i recolzat en la pràctica clínica per a optimitzar els resultats i la qualitat de vida del pacient.

Bibliografia

1.- Katz JN et al. A Randomized Trial of Physical Therapy for Meniscal Tear and Knee Pain. N Engl J Med. 2025;393(17):1694‑1703. DOI:10.1056/NEJMoa2503385.

2.- Serrano‑García B et al. Effects of Manual Therapy and Strengthening Exercise on Pain in Patients with Knee Osteoarthritis: A Systematic Review and Meta‑Analysis. Appl Sci. 2025;15(1):215.

3.- Reep NC et al. The Efficacy of the Mulligan Concept to Treat Meniscal Pathology: A Systematic Review. Int J Sports Phys Ther. 2022;17(7):1219‑1235.

4.- Informació tècnica sobre INDIBA en rehabilitació musculoesquelètica (INDIBA Group).

Exercicis per a Lesió de menisc: